dimecres, 1 d’abril de 2020

LES CONSEQÜÈNCIES DEL COVID-19 EN LA ECONOMIA CATALANA I ESPANYOLA

Les conseqüències econòmiques del Covid-19 ha desenvolupat una paràlisi de l’activitat econòmica mundial. Les mesures que es van aplicar, el confinament, inicialment era una restricció temporal que tots els habitants havien de complir. No entrarem en si es van executar amb retràs o de forma correcte, sinó en quin impacte ha tingut dintre la nostra fràgil economia. Aquest impacte amenaça en tenir conseqüències a més llarg termini – en la mesura que els problemes de liquiditat es transformin en problemes de solvència per a moltes empreses, que es destrueixi de manera permanent una part del teixit empresarial, i que això desencadeni en llocs de treball buits. 

La incertesa que es planteja avui és la de com condicionarà aquest inesperat cop sanitari i econòmic a l’últim semestre del 2020 i el proper any 2021; dependrà no només de la capacitat per contenir la pandèmia a curt i mitjà termini, sinó també de l’eficàcia, l’eficiència i la determinació de les polítiques públiques aplicades per impulsar la reactivació de l’economia. Catalunya ha de crear un mètode de reconstrucció que haurà de combinar diferents forces socials, econòmiques i polítiques amb un únic objectiu, recuperar el teixit productiu del territori.

L’economia catalana, igual que l’espanyola, serà juntament amb Itàlia unes de les economies que més acusarà el descens de l’activitat a la UE el 2020. Això és deu a la conjunció de tres factors: la gravetat de l’impacte de la crisi sanitària i el confinament estricte que s’ha adoptat per a la seva contenció; el baix impuls fiscal discrecional adoptat per l’Estat en comparació a altres països europeus com Dinamarca, Alemanya o França; i l’elevat pes del turisme i altres serveis associats amb el lleure en la seva economia. Cal assenyalar que l’hostaleria (hotels i restaurants) representen el 6,6% del PIB català (6,2% a Espanya), mentre que al conjunt de la zona euro el seu pes és la meitat (3,1% del PIB). El sector de la cultura i l’entreteniment també té un major pes a la nostra economia (1,8% a Catalunya i 2% a Espanya, enfront de l’1,3% a la UEM).

Tanmateix, dins de l’Estat, Catalunya pot ser de les regions menys afectades econòmicament per la crisi de la Covid-19 per diversos motius. El primer és l’elevada taxa de teletreball potencial dels treballadors a Catalunya. Aquesta taxa arriba gairebé al 50% a Catalunya. El segon element és un menor pes dels treballadors autònoms sobre l’ocupació total a Catalunya (el 16,8% del total estatal, per sota del pes en l’ocupació total que és el 18%) i, al mateix temps, la major presència de grans empreses. A Catalunya es concentren el 22% de les empreses de 200 treballadors o més que hi ha a l’Estat (i a Madrid el 29%): 1.286 empreses d’un total de 5.882. Les grans empreses acostumen a tenir una major capacitat financera per resistir una aturada de l’economia durant uns mesos sense incórrer en problemes greus de liquiditat i, eventualment, de solvència. El tercer element és el major pes de la indústria i la diversificació sectorial d’aquesta a Catalunya. Certament la indústria del material de transport es ressentirà molt de la crisi (té un pes directe de l’11% de la indústria), però alhora el sector agroalimentari i el farmacèutic es veuran beneficiats (representen conjuntament el 23% de la indústria).

Esperem que així sigui i l’activitat econòmica no es vegi tan afectada com ens podem pensar avui. El temps ho dirà.